La periodista de successos Anna Punsí va treballar a la Cadena SER del 2000 al 2021. A partir del 2021 es va incorporar com a directora de continguts a True Crime Factory, la productora de Crims fundada per Carles Porta.
Sí, com a feina formal diguéssim sí. Primer vaig estar als típics mitjans locals. En realitat vaig començar a la ràdio del meu poble, però clar, amb contracte i amb una feina com professional... Vaig passar pel setmanari de l'Alt Empordà, una publicació setmanal que feia notícies locals i després ja em vaig incorporar l'any 2000 –el juliol de l'any 2000– a la SER i vaig començar a l'Alt Empordà. Després, dos anys després, vaig passar a Girona i al 2008 vaig anar a Barcelona i des de llavors fins al vint-i-u fins l'any 2021.
Vaig estudiar a la UAB, a la Universitat Autònoma de Barcelona, la carrera de Periodisme, i abans havia estudiat a l'Alt Empordà, a Figueres.
Jo sóc de Vilafant.
Sí, un cop deixo la ràdio, m'incorporo en el projecte d'en Carles Porta a True Crime Factory, que és la productora que ell crea, justament per això, per fer casos de true crime, podcast, programes de ràdio, de tele, etc.
Això va ser concretament l'1 de setembre de l'any 2021, jo m’incorporo a la productora. Jo vaig plegar el 13 d'agost del 2021 de la SER, a Barcelona, vaig fer les vacances i a l’1 de setembre em vaig incorporar amb ells.
A mi quan en Carles em ve a buscar, em vol implicar directament en el projecte, ajudant-lo una mica com a mà dreta de dir ostres, jo necessito un mirall on mirar-me amb algú que sigui periodista, com en el meu cas, però a més a més pugui fer relats i pugui fer guions i entengui de narrativa. Llavors algú amb qui compartia els casos, perquè en aquell moment, quan jo arribo, l’empresa encara és molt petita, no hi ha gaires guionistes i ens ho fem una mica entre tots. Això ara ha fet un salt molt bèstia en els últims mesos, ja són moltes més persones i això ha crescut molt, llavors en aquell moment jo sóc –i encara ara– la directora de continguts, és a dir, l'encarregada de triar casos, de veure si poden funcionar o no, si tenen gest narratius, i a partir d'aquí parlo amb els guionistes i entre tots ens fem els casos. Jo també he fet casos, he fet algun guió de tele, algun guió de ràdio i algun guió pel podcast de Por qué matamos.
El paper del guionista és: estem en plena coordinació sempre, ells m'expliquen que han vist un cas o jo els hi ofereixo un cas que pot ser interessant i a partir d'aquí tenen diferents missions. Una és buscar exactament informació del cas, juntament amb la persona documentalista, que és una figura molt important perquè ajuda a trobar hemeroteca, ajuda a trobar arxius, ajuda a trobar sumaris del cas diligències policials d'investigació, per poder arribar realment als detalls d'aquell cas.
Normalment a la premsa s'expliquen, quan acaben de passar els fets, les coses com es pot no? En calent, però després això clar té un desenvolupament i quan arriba a judici ja té molts més detalls, no? Al final és una història que intentem trobar des de tots els punts de vista. Llavors el seu paper és aquest i un cop tenen tota la informació molt interioritzada, en paral·lel, busquem els protagonistes, perquè el true crime es basa en això, no en buscar experts, sinó en els protagonistes d'aquella història. Moltes vegades ens han ofert policies que poden fer de portaveus, però no ens interessa, ens agrada el policia que va entrar en aquell pis, que va fer la detenció... Sobretot per copsar emocions. Com es va sentir? Com ho va viure? Com va ser aquella investigació? Si va ser molt llarga, si va ser curta, quins girs va tenir, què els va sorprendre? És a dir, aquesta part emocional i de sensacions és la que jo crec que aporta aquest interès que té el true crime.
Llavors un cop tenim tot això, en el cas de la ràdio, en el cas de tele és el mateix, quedem amb ells, els gravem, i muntem una estructura. En el cas de la ràdio, s'escriu un guió que normalment sol ser d'unes quaranta pàgines, i amb els talls de veu dels protagonistes insertats.
I en el cas de la tele, el que es fa és un una mena d'estructura que funciona sola. No hi ha muntatge de res més, només són les veus dels protagonistes en les entrevistes que hem anat fent. De manera que només aquelles veus ja tinc incoherència per si soles, s'entengui el que es vol explicar, tingui ritme, sigui interactiu, atractiu i, a partir d'aquí després ja quan tu li poses el muntatge de sala, amb les ficcions, amb les imatges dels drons, això creix moltíssim. O sigui, ja ho transformés en el que acaba sent Crims, però hi ha d'haver una base sempre que és aquesta estructura que munten els guionistes.
I amb els relats dels llibres el mateix. Ens repartim els casos, si algú, per exemple, ha fet un cas per la tele o per la ràdio i el té molt interioritzat, doncs s'encarrega aquesta persona descriure'l.
La història sempre la mateixa, el que passa és que clar, els formats són molt diferents a l'hora d'explicar-ho. Llavors amb tele, sobretot, busquem imatges simbòliques. [5:40]
No sé si, per exemple, doncs estem parlant d'això, per exemple, el cas de La Iaia nita no que vaig fer jo. Si la història està relacionada amb una botiga de pa. No si poses un element com algú ha massa en un pa. S'està donant ja mentalment algunes imatges que poden portar cap a la història no et poden introduir o si és una, si l'assassina. Resulta que esta, és a dir, que el joc ens poses com unes boles allà de que això de la loto, no de la bonoloto que es va movent dins d'un bombo, també transporta. No és a dir, la imatge. Busquem imatges simbòliques que et portin cap algun lloc, no, i és una manera d'explicar-ho. Jo crec que. La història és la mateixa. El que canvia és la manera d'explicar-ho perquè em. Diu has d'intentar enganxar molt més dones, molt més peu a la imaginació amb tele no cal que facis molts off amb Ràdio 100% en la narració d'en Carles més els protagonistes, però hi ha d'haver un tant per 100, molt elevat de narració per per part de tancar-les. Es construeixen diferent i pel que fa al relat, pues es una mica més amb la literatura. Llavors bueno, es tracta de d'adaptar ho també això literatura d'alguna manera, no explicar també un relat d'una forma més. Narrativament literària. No sé com dir-ho.
CONTINUARÀ... (site editor is tired)
©Derechos de autor. Todos los derechos reservados.
Necesitamos su consentimiento para cargar las traducciones
Utilizamos un servicio de terceros para traducir el contenido del sitio web que puede recopilar datos sobre su actividad. Por favor revise los detalles en la política de privacidad y acepte el servicio para ver las traducciones.